Aquest article el centrarem en la qüestió de les polítiques públiques de capacitació digital, en concret en el marc europeu.
Parlar sobre capacitació digital implica haver de tractar dos conceptes dicotòmics: exclusió i inclusió.
Tal com Casacuberta (2021) fa incís, les polítiques públiques de capacitació digital van sorgir de la necessitat de superar la divisòria digital, definida com, la "separació entre aquell nucli o sector de la població que utilitza i accedeix a les TIC i la que no hi accedeix, o que tenint la possibilitat d'accedir-hi no ho fa per manca d'interès o de capacitació"
Per poder superar a divisòria general, com veiem, calen superar en principi 2 bretxes o necessitats bàsiques: la capacitació tecnològica, és a dir, disposar dels equips, connexions i programes per accedir-hi; i la capacitat d'accés o capacitació digital, o sigui, aprendre a utilitzar els equips per poder treure partit i gaudir de la democratització de l'accés al coneixement.
A mode de presentació, la capacitació digital comporta un seguit d'accions que repercuteixen a poder superar la divisòria digital per afavorir a les persones poder disposar del seu dret com a ciutanes en l'accés al coneixement a través de la tecnologia. Així, com Casacuberta (2021) fa incís, les polítiques públiques de la Unió Europea (UE) tenen com a missió per una banda, combatre l'analfabetisme i l'exclusió digital i per altra, motivar a través de programes, recursos i accions que contribueixin a desenvolupar i optimitzar les destreses digitals, tot plegat per garantir la inclusió digital i impulsar una economia de la societat de la informació.
"Todo ciudadano debe poseer los conocimientos necesarios para vivir y trabajar en la nueva Sociedad de la información. Las distintas formas de acceso deben evitar la exclusión en relación con la información. Ha de reforzarse la lucha contra el analfabetismo" Article 9. Declaració de Lisboa (2000).
El mateix que un dels objectius del Plan Nacional de Competencias Digitales "garantizar la formación e inclusión digital de la ciudadanía no dejando a nadie atrás en el proceso de transformación digital de la sociedad y economía" (Casacuberta, 2021).
Les circunstàncies actuals: pandèmia, guerres, globalització, entre altres, han acusat l'exclusió social a causa de l'aïllament, el que ha generat major desigualtat entre diferents sectors de població en l'accés a la societat de la informació. Les persones migrades, la gent gran, les famílies i individus amb falta de recursos i/o amb una economia precària per adquirir tecnologia i/o amb capacitats limitades en el domini d'habilitats per utilitzar-la posen de manifest l'accés a les TIC com un privilegi i no com un dret. La inclusió digital o e-inclusió pretén superar l'exclusió i la divisòria digital i assegurar la democratització de l'accés a les TIC com a dret en equitat.
Disposar de la tecnologia i l'accés ofereix l'oportunitat a la capacitació digital, el que posibilita poder aprendre i ensenyar un ús eficient i profitós de les TIC. Finalment, tal com hem vist i d'acord amb els objectius de la declaració de Lisboa inclosos en l'Agenda digital de la UE, la motivació per l'aprenentatge al llarg de la vida i de la transmissió de les noves eines digitals disponibles garantitzarà el continu flux necessari per participar plenament en la societat de la informació i poder fer arribar les competències digitals a tota la ciutadania.
Panadero, Gómez y Luque (2020) fan incís de les 3 bretxes explicades, les dues esmentades a priori, més la tercera inclosa en el paràgraf anterior "per a minimitzar o suprimir la desigualtat i fomentar la e-digital: la d'accés (dispositius i programari), la d'ús (habilitats i competències) i la d'aprofitament (desenvolupament d'estratègies per un us eficient)"(5).
Com Ainara Zubilaga destaca al diario de la educación és necessari un acompanyament que faciliti l'ús de la tecnologia per superar l'exclusió i aconseguir l'alfabetització digital "Tener un dispositivo en casa o una conexión no es sinónimo de aprender. Igual que tener un cuaderno y un boli no equivale a saber leer y escribir".
Com veiem hi ha processos que no són posibles virtualitzar i que requereixen competències especials, com per exemple poder aprendre des de l'oci, posant de manifest la importància de l'educació no formal per accedir en igualtat de condicions a un dret i alhora a un aprenentatge al llarg de la vida.
A partir d'aquí comentarem alguns dels recursos més destacats impulsats per les polítiques d'e-inclusió de la UE a través de l'Agenda digital de la UE, òrgan encarregat de potenciar l'economia europea aprofitant els avantatges econòmics i socials del mercat únic digital. Informació extreta de Casacuberta (2021).
Una de les iniciatives de l'Agenda Digital de la UE és aportar recursos per desenvolupar habilitats tant als professionals, com als joves en l'àmbit de l'educació no formal, dins d'aquesta, un dels conceptes que s'ha potenciat i han entrat amb més força és el de la ludificació. La ludificació consisteix en oferir un punt de trobada per aprendre valors a través dels videojocs, transmetre continguts docents (Cogame n'és un referent) i/o superar problemes (un exemple n'és el documental: la quimio se pasa volando).
Assegurar que tothom té les competències digitals necessàries que exigeix el mercat de treball és un dels objectius de la Gran Coalició d'Ocupació Digital, un òrgan que inclou programes com e 'Digital Skills and Jobs' així com una oferta educativa entorn a la programació com habilitat clau pels estudiants més joves com a oportunitat per a "poder crear les seves eines de disseny, sense limitacions imposades per terceres persones" així com per vincular-se amb llocs de treball relacionats.
En aquesta mateixa línia dins les polítiques de capacitació de la UE, amb l'objectiu d'aportar propostes educatives per a la joventud així com evitar la discriminació en línia n'és un exemple el programa Erasmus+. Aquest recurs proporciona al jovent habilitats per fer front al mercat de treball desenvolupant habilitats i capacitats digitals així com dona eines i sensibilitza tant a educadors com a jovent en el tractament de les problemàtiques relacionades amb el ciberbullying i la discriminació en línia.
Igualment per motivar, així com per sensibilitzar en quant a la importància de la inclusió digital, 2 agents destacats en aquest camp impulsats per l'Agenda Digital de la UE són el Digital Champions i el CAPS. El Digital Champions és un certamen en el que es designa una parela de referents, ambaixadors, de cada país de la UE, encarregats de promoure l'evolució digital a la seva zona a través de projectes i propostes. El CAPS té com objectiu de sensibilitzar sobre la innovació social digital a través de diverses plataformes i mitjançant processos hoitzontals col·laboratius per conscienciar sobre problemes de sostenibilitat en diferents àrees.
Un altre de les dimensions tractades per les polítiques de la UE és la dels ciberdrets, dins de la capacitació digital és un àmbit que garanteix el respecte de les llibertats i l'accés als drets bàsics dels ciutadans i ciutadanes digitals.
Finalment per concloure destaquem la nostra responsabilitat com educadores i educadors a contribuir a través de l'educació no formal a capacitar a la ciutadania per assegurar un món més just on tots els ciutadans i ciutadanes estiguin inclosos digitalment per gaudir dels seus drets en igualtat de condicions en la societat del coneixement.
Fonts bibliogràfiques:
Casacuberta, D. (2021): Praxis i polítiques de capacitació digital. [recurs d’aprenentatge] Recuperat de:
http://dinamitzacio-social-digital.recursos.uoc.edu/praxis-politiques/
Diario de la Educación (15 maig 2020). Brechas digitales y educación inclusiva durante el Covid19. eldiariodelaeducación.com. Recuperat de:
https://eldiariodelaeducacion.com/2020/05/15/debate-brechas-digitales-y-educacion-inclusiva-durante-el-covid19/
Panadero, H; Gómez, S i Luque, S. (2020). Bretxes digitals: noves expressions de les desigualtats. Fundació Ferrer i Guàrdia. Recuperat de:
https://www.ferrerguardia.org/download/BRETXADIGITAL2020_CAT.pdf
