La personalització d'un PLE. De quina manera ens afecta?

La interpretació de la informació sobre problemes socials rellevants amb la finalitat d'orientar la formació l'acció i el canvi social" és anomenada literacitat crítica (González i Santiesteban, 2020: 44).

Segons la UNESCO la literacitat té a veure amb com ens comuniquem en societat, té a veure amb el coneixement, el llenguatge i la cultural (Ortoll, 2021). Aquest article tracte sobre literacitat.

Avui en dia, la facilitat i la comoditat que aporta l'accés a la informació ha generalitzat l'ús i la presencialitat a les xarxes socials on definim una identitat digital. En aquesta línia hem de tenir molt en compte quina imatge volem mostrar i amb quina ens identifiquem per no deixar-nos emmirallar per les il·lusions de llibertat de l'era digital, tenint en compte que la realitat va molt més enllà de l'aparença que la virtualitat ens vol mostrar. Cal tenir present que la nostra forma de relacionar-nos i compartir la informació ens pot oferir una llibertat i un ús democràtic de drets o viure reclosos en un carreró sense sortida, depèn de l'ús que en fem.

Tant els articles de Dietètica digital com el vídeo d'Eli Pariser ens alerten del perill de l'ús que en fem de les fonts i els productes de la xarxa. Els dos articles i el vídeo esmentats ens recorden de l'ús de les xarxes com a plataformes de mercat on s'utilitzen les nostres dades d'acord amb els seus interessos "generant una bombolla de filtres" que condiciona i limita la informació a la qual tenim accés, tancant-nos únicament en les nostres preferències.

"Facebook estava controlant en quins enllaços feia clic (...) feia clic amb més freqüència als enllaços dels meus amics progressistes, que en els meus amics conservadors. I sense consultar-me un dia va excloure a aquests últims i van desaparèixer, Google també ho fa" (Pariser, 2011).

Pariser fa incís en la importància de poder tenir accés en el contingut dels algoritmes que gestionen la xarxa, per assegurar-nos un sentit de responsabilitat cívica on puguem escollir i decidir què passa i que no en aquests filtres d'una manera democràtica. 

"Per poder avançar necessitem connectar-nos tots junts, necessitem que es presentin noves idees, nova gent i noves perspectives i això no serà possible si ens deixen sols en una web d'un" (Pariser, 2011).

En la mateixa línia, Dietética Central destaca en la importància de no deixar-nos enlluernar pel reflexe de les xarxes les quals, a través de la personalització del contingut, ens poden absorvir en una realitat de la qual no poder sortir convertint-nos en productes.

"La industria digital no pretende educarnos, ensanchando o cuestionando nuestros gustos. Tiende a dar más de lo mismo y consolida rutinas, siempre buscando el beneficio propio" (Quimeras y Mito Digital).

D'aquesta manera els dos autors tracten la tensió que genera el mite digital que per una banda ens demana que siguem flexibles i modelables i tinguem moltes fonts però per altra a través d'aquestes ens coneix més a fons i ens manipula a través d'un monopoli creat a partir dels nostres gustos. 

Finalment destacar la importància de saber discernir d'aquesta suposada llibertat que ens ofereixen les xarxes i utilitzar-se d'una manera més conscient. Donant-li més importància a les relacions reals, parella, família i amics que són les que ofereixen els veritables llaços recíprocs, impedirem que el reflex de la xarxa ens enlluerni amb els llaços virtuals a partir dels quals pretenen fer-nos esclaus per tenir-nos controlat.

"Si asumimos la imagen que nos devuelven, somos rehenes de un espejismo" (Espejos y espejismos digitales).

En definititva, la pesonalització d'un PLE té un preu, doncs compartir la teva informació dóna una imatge de tu que és la que utilitza la xarxa per definir el contingut a partir del qual t'emmirallarà i et tancarà en la seva bombolla de filtres impedint-te veure la realitat tal com és amb tots els seus colors limitant-te únicament a allò que vol que vegis per tenir-te controlat.

Molt d'acord i acabant amb Parisier, poder tenir en compte l'ús dels filtres d'una manera crítica i ser conscient de la forma en com compartim i quina informació compartim digitalment ens permetrà gaudir de la llibertat que aporta la literacitat ans al contrari, qui no en sigui conscient serà exclòs de gran quantitat d'informació del món.

Bibliografia:

González-Monfort, N. y Santiesteban, A. (2020). Alfabetización Crítica para interpretar problemas sociales.

Ortoll, E. (2019). Perspectives de la societat de la informació. UOC.

Pariser, E. (2011). Cuidado con la "burbuja de filtros" en la red. TED. Recuperat el 4 de març de 2022, de: https://www.ted.com/talks/eli_pariser_beware_online_filter_bubbles?language=es

Sampedro, V. (2018, 11 de maig). Espejos y espejismos digitales. Dietética digital libre. Recuperat de: https://dieteticadigital.net/espejos-y-espejismos-digitales

Sampedro, V. (2018, 18 de maig).Quimeras y mito digital. Dietética digital libre. Recuperat de: https://dieteticadigital.net/quimeras-y-mito-digital/

PLE "Entorn Personal d'Aprenentatge" diferents PLE, quina utilitat poden oferir-nos?

Un PLE és un "Entorn Personal d'Aprenentatge", tal com Adell i Castaneda (2010) defineixen: "El conjunt d'eines, fonts d'informació, connexions i activitats que cada persona utilitza de forma asidua per aprendre" (pg 7).

Com veiem la seva utilitat és per aprendre i si anem una mica més enllà ens podem adonar que aquest aprenentatge va més enllà de les aules, és un aprenentatge no formal i complementari, permanent i durant tota la vida.

"Cuando hablamos de TIC resulta inevitable la reflexión sobre cómo dichas tecnologías afectan o inciden en la forma en que las personas aprenden (...) incluye la educación como proceso inherente y permanente en las personas" (Adell i Castaneda, 2010: 2).

"La gran diferencia entre el aprendizaje formal e informal está marcada básicamente por una pared" (Ibidem: 5). O sigui que les TIC ens ofereixen una forma de moure'ns a través de les fonts d'informació més enllà de les parets, de relacionar-nos amb altres persones i de publicar informació aportant la nostra perspectiva contribuint a donar riquesa al món existent. 

Les tecnologies s'han convertit en un fet social, ja no són una opción, ofereixen serveis bàsics i per tant el seu us implica poder gaudir d'una serie de drets de tipus polítics, laborals i econòmics i en conseqüència estar-ne apartats significa viure'n exclòs. 

Avui en dia, situats al s.XXI "Les tecnologies digitals són un fet social i un determinant de la vida moderna que afecta la majoria, si no totes, les àrees de la vida social i en elles mateixes generes noves pràctiques socials, enllaços i relacions" Marre citat per Ortoll (2021).

A través de l'estudi dels PLE podrem veure i compartir l'ús que cada persona en fa de la xarxa "In your workshops participants can draw their personal map regarding their use of the net" White citat per Ortoll (2021).

La clau no està només en consumir tecnologia sinó en pensar i comprometre's amb la tecnologia i la nostra tasca en el món de l'Educació Social passa tal com White fa incís en "Encourage to equipment people to the ability to think and engage and for the TIC".

Existeix una bretxa digital que és una divisoria entre el sector de la població que no pot accedir a les TIC i el que pot accedir-hi, dintre d'aquest últim existeixen també els que no ho fan per manca d'interès, per falta de capacitació o perquè no s'ho poden permetre econòmicament. 

"Una persona està exclosa digitalment quan es veu privada de les oportunitats i els drets derivats de l'ús de les TIC" Ortoll (2021) ho podem veure a la pel·lícula Daniel Black, on la falta de capacitació del protagonista en relació a les TIC li provoca una exclusió fins el punt de perdre la seva vida degut a no poder cobrar una prestació. 

Com veiem avui en dia en la 4a revolució industrial, tenir una capacitació limitada en l'ús de les TIC genera una exclusió i una esquerda digital que pot arribar a portar als marges a la persona impedint-li poder realitzar-se com a ciutadana de drets.

Com hem comentat, la nostra tasca com a professionals de l'educació serà treballar per la inclusió social el que implica centrar-se en una d'aquestes perspectives: la inclusió com a dret o com a perspectiva social. La inclusió com a dret significa afavorir oportunitats per gaudir de l'accés i l'ús de les TIC. Incloure com a perspectiva social implica fomentar la promoció de la cohesió i noves posssibilitats per a la transformació social.

En la imatge trobem 2 PLE diferenciats fets amb MindMeister, el més destable és la bretxa digital que hem comentat en relació al primer, utilitzant bàsicament la xarxa com entreteniment.

Mentre el segon PLE pertany a un estudiant amb necessitat d'estar vinculat a fonts d'accés a continguts i relacionals per poder desenvolupar el seu treball acadèmic, el segon és d'una dona jubilada que pràcticament només utilitza les TIC per comunicar-se amb la seva família i per algunes qüestions domèstiques i entreteniment.

Viky reuneix les 3 condicions principals per l'exclusió tecnològica, primer no s'ho pot permetre, segon té una capacitació força limitada i la suma d'aquests dos motius li genera una falta d'interès. Utilitza el correu de Gmail i el seu accés a la xarxa és per informar-se i seguir alguns coneguts i familiars. Un altre ús que en fa és per les seves aficions, per una banda té configurats uns dosificadors de menjar per alimentar els peixos quan no hi és a casa i per altra mira blogs de bonsais que és una altra de les seves aficions així com de manualitats per seguir l'afició d'una de les seves filles.

Si fos per la Viky no tindria internet, però la té perquè l'Esteve l'ha d'agafar de casa seva, ja que en l'habitació que té llogada no arriba la conexió.

Per altra banda en quant a l'Esteve, té 40 anys i és estudiant d'Educació Social. És immigrant digital, doncs es va vincular a la tecnologia per interès propi i utilitza internet com hem dit per necessitats acadèmiques com per compartir les seves aficions.

Veiem doncs en aquests 2 casos com les fonts d'informació, de consulta, creació i relació són en funció de l'ús que se'n dóna i un PLE no és res més que un reflex de l'accés a les TIC i les possibilitats de coneixement durant tota la vida i estar al marge implica a la persona una exclusió en els seus drets. 

Bibliografia:

Ortoll, E. (2019). Perspectives de la societat de la informació. UOC.

Adell, J. y Castaneda, L. (2010) Los entornos Personales de Aprendizaje (Ples): una nueva manera de entender el aprendizaje en Roig, R.; Fionucci, M. (Eds.): Claves para la investigación en inovación y calidad educativas. La integración de las Tecnologías de la Información y la Comunicación y la Interculturalidad en las aulas. Alcoy, Marfil - Roma TRE Universita degli studi.