La personalització d'un PLE. De quina manera ens afecta?

La interpretació de la informació sobre problemes socials rellevants amb la finalitat d'orientar la formació l'acció i el canvi social" és anomenada literacitat crítica (González i Santiesteban, 2020: 44).

Segons la UNESCO la literacitat té a veure amb com ens comuniquem en societat, té a veure amb el coneixement, el llenguatge i la cultural (Ortoll, 2021). Aquest article tracte sobre literacitat.

Avui en dia, la facilitat i la comoditat que aporta l'accés a la informació ha generalitzat l'ús i la presencialitat a les xarxes socials on definim una identitat digital. En aquesta línia hem de tenir molt en compte quina imatge volem mostrar i amb quina ens identifiquem per no deixar-nos emmirallar per les il·lusions de llibertat de l'era digital, tenint en compte que la realitat va molt més enllà de l'aparença que la virtualitat ens vol mostrar. Cal tenir present que la nostra forma de relacionar-nos i compartir la informació ens pot oferir una llibertat i un ús democràtic de drets o viure reclosos en un carreró sense sortida, depèn de l'ús que en fem.

Tant els articles de Dietètica digital com el vídeo d'Eli Pariser ens alerten del perill de l'ús que en fem de les fonts i els productes de la xarxa. Els dos articles i el vídeo esmentats ens recorden de l'ús de les xarxes com a plataformes de mercat on s'utilitzen les nostres dades d'acord amb els seus interessos "generant una bombolla de filtres" que condiciona i limita la informació a la qual tenim accés, tancant-nos únicament en les nostres preferències.

"Facebook estava controlant en quins enllaços feia clic (...) feia clic amb més freqüència als enllaços dels meus amics progressistes, que en els meus amics conservadors. I sense consultar-me un dia va excloure a aquests últims i van desaparèixer, Google també ho fa" (Pariser, 2011).

Pariser fa incís en la importància de poder tenir accés en el contingut dels algoritmes que gestionen la xarxa, per assegurar-nos un sentit de responsabilitat cívica on puguem escollir i decidir què passa i que no en aquests filtres d'una manera democràtica. 

"Per poder avançar necessitem connectar-nos tots junts, necessitem que es presentin noves idees, nova gent i noves perspectives i això no serà possible si ens deixen sols en una web d'un" (Pariser, 2011).

En la mateixa línia, Dietética Central destaca en la importància de no deixar-nos enlluernar pel reflexe de les xarxes les quals, a través de la personalització del contingut, ens poden absorvir en una realitat de la qual no poder sortir convertint-nos en productes.

"La industria digital no pretende educarnos, ensanchando o cuestionando nuestros gustos. Tiende a dar más de lo mismo y consolida rutinas, siempre buscando el beneficio propio" (Quimeras y Mito Digital).

D'aquesta manera els dos autors tracten la tensió que genera el mite digital que per una banda ens demana que siguem flexibles i modelables i tinguem moltes fonts però per altra a través d'aquestes ens coneix més a fons i ens manipula a través d'un monopoli creat a partir dels nostres gustos. 

Finalment destacar la importància de saber discernir d'aquesta suposada llibertat que ens ofereixen les xarxes i utilitzar-se d'una manera més conscient. Donant-li més importància a les relacions reals, parella, família i amics que són les que ofereixen els veritables llaços recíprocs, impedirem que el reflex de la xarxa ens enlluerni amb els llaços virtuals a partir dels quals pretenen fer-nos esclaus per tenir-nos controlat.

"Si asumimos la imagen que nos devuelven, somos rehenes de un espejismo" (Espejos y espejismos digitales).

En definititva, la pesonalització d'un PLE té un preu, doncs compartir la teva informació dóna una imatge de tu que és la que utilitza la xarxa per definir el contingut a partir del qual t'emmirallarà i et tancarà en la seva bombolla de filtres impedint-te veure la realitat tal com és amb tots els seus colors limitant-te únicament a allò que vol que vegis per tenir-te controlat.

Molt d'acord i acabant amb Parisier, poder tenir en compte l'ús dels filtres d'una manera crítica i ser conscient de la forma en com compartim i quina informació compartim digitalment ens permetrà gaudir de la llibertat que aporta la literacitat ans al contrari, qui no en sigui conscient serà exclòs de gran quantitat d'informació del món.

Bibliografia:

González-Monfort, N. y Santiesteban, A. (2020). Alfabetización Crítica para interpretar problemas sociales.

Ortoll, E. (2019). Perspectives de la societat de la informació. UOC.

Pariser, E. (2011). Cuidado con la "burbuja de filtros" en la red. TED. Recuperat el 4 de març de 2022, de: https://www.ted.com/talks/eli_pariser_beware_online_filter_bubbles?language=es

Sampedro, V. (2018, 11 de maig). Espejos y espejismos digitales. Dietética digital libre. Recuperat de: https://dieteticadigital.net/espejos-y-espejismos-digitales

Sampedro, V. (2018, 18 de maig).Quimeras y mito digital. Dietética digital libre. Recuperat de: https://dieteticadigital.net/quimeras-y-mito-digital/