2 propostes d'inclusió digital

Com hem comentat en entrades anteriors és important discernir entre els llaços virtuals que ens ofereixen les xarxes i els recíprocs que ens aporten les relacions reals, destacant aquests últims com els veritables. Tot i així, també és veritat que la tecnologia ens permet relacionar-nos de tal manera que contribueixi a establir relacions significatives i a fer-nos sentir part de la vida dels altres. Les experiències que aquí comentarem fan referència a aquesta segona circunstància.

En aquest post comentarem 2 casos: el primer és un reflex del valor que té la tecnologia en la formació dels joves, creadora d’oportunitats en l'àmbit laboral; la segona ens mostra com les TIC poden aportar motivació als infants per a aprendre a través de metodologies pedagògiques significatives així com també oferir una excusa (facilitat) per a convertir-los en motor de canvi al servei d’altres membres de la seva comunitat.

“La tecnologia és la facilitadora del canvi i no el canvi en si mateix, també és un gran amplificador” (Martínez i Forés, 2014: 74).

La primera experiència anomenada és una formació a distància “e-learning” per joves sobre desenvolupament de capacitats relacionades amb el màrqueting digital i la segona ROBAE, robÈtica per tothom, una iniciativa educativa adreçada a nens de 6e de primària que fan com projecte de final de curs un robot programat amb jocs educatius per ensenyar a nens de P5 d’infantil.

La formació virtual de màrqueting digital per joves, educació no formal, afavoreix el desenvolupament d’unes habilitats a través de l’accés a uns continguts i la interacció entre ells en una xarxa; la segona, educació formal, també contribueix a aquest últim aspecte anomenat i alhora a un creixement personal i social.

“Es treballa amb una metodologia de treball pròpia del constructivisme social que provoca el creixement personal i social a partir de la interacció amb un context i unes persones” (Martínez i Forés, 2014: 72).

En relació a les capacitats del DigiCom que s’incorporen a la proposta de la formació per a joves destaquem: (1) la cerca i gestió de la informació i dades, (2) la comunicació i la col·laboració, (3) la creació de continguts digitals i també la (5) vinculada amb l’evolució digital relacionada amb la matèria, el màrqueting digital.

En quant al programa de robÈtica per infants, malgrat la cerca d’informació és amb ajuda, ells escullen les aplicacions i els continguts que volen fer servir i gestionen i organitzen la informació i dades emprades (1). La capacitat (2) de comunicació i col·laboració a través de la tecnologia també hi te cabuda doncs hi ha un autoempoderament d’aquesta que fomenta la capacitat participativa dels nens i nenes. La creació de continguts digitals, competència (3) és patent en la construcció del robot ja que la part mecànica i electrònica funciona mitjançant les instruccions programades; l’apartat (4) tindria a veure amb la seguretat dels altres i de l’entorn, un nivell bàsic deuen tenir perquè per participar en les aplicacions que fan servir han de protegir la identitat seva i la dels altres que hi participin.

La tecnologia, com hem comentat és un motiu o element motivador que pot contribuir a generar interès per la matèria i encara més als natius digitals, el més interesant de tot plegat és que, a través d’aquesta, estem transmetent un valor ètic, contribuint a fomentar una forma de relacionar-se sana.

“L’Ètica I els valors socials són els grans oblidats en la nova societat tecnològica” (Martínez i Forés, : 74).

Les TIC són un medi de comunació i com a tal un punt de trobada, a través del qual es troben persones, això és un camp a través del qual es poden explotar un cúmul de capacitats i habilitats, com? doncs a través de l'experiència comuna, de compartir i de formar i transformar de manera creativa. La tecnologia ofereix diferents llenguatges i formes d'interactuar a través d'ella és aquest el seu potencial, el creatiu i socialitzador. Les dues experiències exposades en treuen partit, l'una oferint oportunitats per ser competents en l'àmbit laboral, el que ja de per si implica una inclusió de la persona, l'altre facilitant un aprenentatge que genera un servei que empodera als nens més grans implicant-se com a part del que passa en el barri.

En quant a la pregunta si la tecnologia pot ajudar a assolir les competències, la resposta és que en algunes circumstàncies com a model d’ensenyança – aprenentatge sí i en altres pot esdevenir una barrera, generant exclusió, si no es disposa de les capacitats o recursos d’accés necessaris, com s’ha demostrat durant el covid19

El “e-learning (...) explota los medios y dispositivos electrónicos para facilitar el acceso, la evolución y la mejora de la calidad de la educación y la formación” (Sangrà et all, 2011 citat per Collado, 2021).

Des del meu propi punt de vista l’aprenentatge en línia facilita el desenvolupament de competències digitals, sí, així com competències per l’autoaprenentatge i autodesenvolupament però és com tot, quanta més llibertat més responsabilitat, el que comporta molta més exigència aspecte que pot arribar a ser un inconvenient en alguns moments, un motiu que genera més abandonaments que els mètodes d’aprenentatge presencials (Collado, 2021).

Bibliografia

Carretero Gómez, Stephanie; Punie, Ives; Vuorikari, Rina (2017). DigComp 2.2. https://publications.jrc.ec.europa.eu/repository/handle/JRC128415

Collado, Antonio Jesús. (2021): Contextos d’exclusió digital i agents d’e-inclusió. [recurs d’aprenentatge]. Recuperat del Campus de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

Martínez, O. y Forés, A. (2014): Lectura del capítol 3: De quines tecnologies i usos parlem?