2 propostes d'inclusió digital

Com hem comentat en entrades anteriors és important discernir entre els llaços virtuals que ens ofereixen les xarxes i els recíprocs que ens aporten les relacions reals, destacant aquests últims com els veritables. Tot i així, també és veritat que la tecnologia ens permet relacionar-nos de tal manera que contribueixi a establir relacions significatives i a fer-nos sentir part de la vida dels altres. Les experiències que aquí comentarem fan referència a aquesta segona circunstància.

En aquest post comentarem 2 casos: el primer és un reflex del valor que té la tecnologia en la formació dels joves, creadora d’oportunitats en l'àmbit laboral; la segona ens mostra com les TIC poden aportar motivació als infants per a aprendre a través de metodologies pedagògiques significatives així com també oferir una excusa (facilitat) per a convertir-los en motor de canvi al servei d’altres membres de la seva comunitat.

“La tecnologia és la facilitadora del canvi i no el canvi en si mateix, també és un gran amplificador” (Martínez i Forés, 2014: 74).

La primera experiència anomenada és una formació a distància “e-learning” per joves sobre desenvolupament de capacitats relacionades amb el màrqueting digital i la segona ROBAE, robÈtica per tothom, una iniciativa educativa adreçada a nens de 6e de primària que fan com projecte de final de curs un robot programat amb jocs educatius per ensenyar a nens de P5 d’infantil.

La formació virtual de màrqueting digital per joves, educació no formal, afavoreix el desenvolupament d’unes habilitats a través de l’accés a uns continguts i la interacció entre ells en una xarxa; la segona, educació formal, també contribueix a aquest últim aspecte anomenat i alhora a un creixement personal i social.

“Es treballa amb una metodologia de treball pròpia del constructivisme social que provoca el creixement personal i social a partir de la interacció amb un context i unes persones” (Martínez i Forés, 2014: 72).

En relació a les capacitats del DigiCom que s’incorporen a la proposta de la formació per a joves destaquem: (1) la cerca i gestió de la informació i dades, (2) la comunicació i la col·laboració, (3) la creació de continguts digitals i també la (5) vinculada amb l’evolució digital relacionada amb la matèria, el màrqueting digital.

En quant al programa de robÈtica per infants, malgrat la cerca d’informació és amb ajuda, ells escullen les aplicacions i els continguts que volen fer servir i gestionen i organitzen la informació i dades emprades (1). La capacitat (2) de comunicació i col·laboració a través de la tecnologia també hi te cabuda doncs hi ha un autoempoderament d’aquesta que fomenta la capacitat participativa dels nens i nenes. La creació de continguts digitals, competència (3) és patent en la construcció del robot ja que la part mecànica i electrònica funciona mitjançant les instruccions programades; l’apartat (4) tindria a veure amb la seguretat dels altres i de l’entorn, un nivell bàsic deuen tenir perquè per participar en les aplicacions que fan servir han de protegir la identitat seva i la dels altres que hi participin.

La tecnologia, com hem comentat és un motiu o element motivador que pot contribuir a generar interès per la matèria i encara més als natius digitals, el més interesant de tot plegat és que, a través d’aquesta, estem transmetent un valor ètic, contribuint a fomentar una forma de relacionar-se sana.

“L’Ètica I els valors socials són els grans oblidats en la nova societat tecnològica” (Martínez i Forés, : 74).

Les TIC són un medi de comunació i com a tal un punt de trobada, a través del qual es troben persones, això és un camp a través del qual es poden explotar un cúmul de capacitats i habilitats, com? doncs a través de l'experiència comuna, de compartir i de formar i transformar de manera creativa. La tecnologia ofereix diferents llenguatges i formes d'interactuar a través d'ella és aquest el seu potencial, el creatiu i socialitzador. Les dues experiències exposades en treuen partit, l'una oferint oportunitats per ser competents en l'àmbit laboral, el que ja de per si implica una inclusió de la persona, l'altre facilitant un aprenentatge que genera un servei que empodera als nens més grans implicant-se com a part del que passa en el barri.

En quant a la pregunta si la tecnologia pot ajudar a assolir les competències, la resposta és que en algunes circumstàncies com a model d’ensenyança – aprenentatge sí i en altres pot esdevenir una barrera, generant exclusió, si no es disposa de les capacitats o recursos d’accés necessaris, com s’ha demostrat durant el covid19

El “e-learning (...) explota los medios y dispositivos electrónicos para facilitar el acceso, la evolución y la mejora de la calidad de la educación y la formación” (Sangrà et all, 2011 citat per Collado, 2021).

Des del meu propi punt de vista l’aprenentatge en línia facilita el desenvolupament de competències digitals, sí, així com competències per l’autoaprenentatge i autodesenvolupament però és com tot, quanta més llibertat més responsabilitat, el que comporta molta més exigència aspecte que pot arribar a ser un inconvenient en alguns moments, un motiu que genera més abandonaments que els mètodes d’aprenentatge presencials (Collado, 2021).

Bibliografia

Carretero Gómez, Stephanie; Punie, Ives; Vuorikari, Rina (2017). DigComp 2.2. https://publications.jrc.ec.europa.eu/repository/handle/JRC128415

Collado, Antonio Jesús. (2021): Contextos d’exclusió digital i agents d’e-inclusió. [recurs d’aprenentatge]. Recuperat del Campus de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

Martínez, O. y Forés, A. (2014): Lectura del capítol 3: De quines tecnologies i usos parlem?

La e-inclusió i les polítiques publiques de capacitació de la UE

Aquest article el centrarem en la qüestió de les polítiques públiques de capacitació digital, en concret en el marc europeu.

Parlar sobre capacitació digital implica haver de tractar dos conceptes dicotòmics: exclusió i inclusió.

Tal com Casacuberta (2021) fa incís, les polítiques públiques de capacitació digital van sorgir de la necessitat de superar la divisòria digital, definida com, la "separació entre aquell nucli o sector de la població que utilitza i accedeix a les TIC i la que no hi accedeix, o que tenint la possibilitat d'accedir-hi no ho fa per manca d'interès o de capacitació"

Per poder superar a divisòria general, com veiem, calen superar en principi 2 bretxes o necessitats bàsiques: la capacitació tecnològica, és a dir, disposar dels equips, connexions i programes per accedir-hi; i la capacitat d'accés o capacitació digital, o sigui, aprendre a utilitzar els equips per poder treure partit i gaudir de la democratització de l'accés al coneixement.

A mode de presentació, la capacitació digital comporta un seguit d'accions que repercuteixen a poder superar la divisòria digital per afavorir a les persones poder disposar del seu dret com a ciutanes en l'accés al coneixement a través de la tecnologia. Així, com Casacuberta (2021) fa incís, les polítiques públiques de la Unió Europea (UE) tenen com a missió per una banda, combatre l'analfabetisme i l'exclusió digital i per altra, motivar a través de programes, recursos i accions que contribueixin a desenvolupar i optimitzar les destreses digitals, tot plegat per garantir la inclusió digital i impulsar una economia de la societat de la informació.

"Todo ciudadano debe poseer los conocimientos necesarios para vivir y trabajar en la nueva Sociedad de la información. Las distintas formas de acceso deben evitar la exclusión en relación con la información. Ha de reforzarse la lucha contra el analfabetismo" Article 9. Declaració de Lisboa (2000).

El mateix que un dels objectius del Plan Nacional de Competencias Digitales "garantizar la formación e inclusión digital de la ciudadanía no dejando a nadie atrás en el proceso de transformación digital de la sociedad y economía" (Casacuberta, 2021).

Les circunstàncies actuals: pandèmia, guerres, globalització, entre altres, han acusat l'exclusió social a causa de l'aïllament, el que ha generat major desigualtat entre diferents sectors de població en l'accés a la societat de la informació. Les persones migrades, la gent gran, les famílies i individus amb falta de recursos i/o amb una economia precària per adquirir tecnologia i/o amb capacitats limitades en el domini d'habilitats per utilitzar-la posen de manifest l'accés a les TIC com un privilegi i no com un dret. La inclusió digital o e-inclusió pretén superar l'exclusió i la divisòria digital i assegurar la democratització de l'accés a les TIC com a dret en equitat.

Disposar de la tecnologia i l'accés ofereix l'oportunitat a la capacitació digital, el que posibilita poder aprendre i ensenyar un ús eficient i profitós de les TIC. Finalment, tal com hem vist i d'acord amb els objectius de la declaració de Lisboa inclosos en l'Agenda digital de la UE, la motivació per l'aprenentatge al llarg de la vida i de la transmissió de les noves eines digitals disponibles garantitzarà el continu flux necessari per participar plenament en la societat de la informació i poder fer arribar les competències digitals a tota la ciutadania.

Panadero, Gómez y Luque (2020) fan incís de les 3 bretxes explicades, les dues esmentades a priori, més la tercera inclosa en el paràgraf anterior "per a minimitzar o suprimir la desigualtat i fomentar la e-digital: la d'accés (dispositius i programari), la d'ús (habilitats i competències) i la d'aprofitament (desenvolupament d'estratègies per un us eficient)"(5).

Com Ainara Zubilaga destaca al diario de la educación és necessari un acompanyament que faciliti l'ús de la tecnologia per superar l'exclusió i aconseguir l'alfabetització digital "Tener un dispositivo en casa o una conexión no es sinónimo de aprender. Igual que tener un cuaderno y un boli no equivale a saber leer y escribir".

Com veiem hi ha processos que no són posibles virtualitzar i que requereixen competències especials, com per exemple poder aprendre des de l'oci, posant de manifest la importància de l'educació no formal per accedir en igualtat de condicions a un dret i alhora a un aprenentatge al llarg de la vida.

A partir d'aquí comentarem alguns dels recursos més destacats impulsats per les polítiques d'e-inclusió de la UE a través de l'Agenda digital de la UE, òrgan encarregat de potenciar l'economia europea aprofitant els avantatges econòmics i socials del mercat únic digital. Informació extreta de Casacuberta (2021).

Una de les iniciatives de l'Agenda Digital de la UE és aportar recursos per desenvolupar habilitats tant als professionals, com als joves en l'àmbit de l'educació no formal, dins d'aquesta, un dels conceptes que s'ha potenciat i han entrat amb més força és el de la ludificació. La ludificació consisteix en oferir un punt de trobada per aprendre valors a través dels videojocs, transmetre continguts docents (Cogame n'és un referent) i/o superar problemes (un exemple n'és el documental: la quimio se pasa volando).

Assegurar que tothom té les competències digitals necessàries que exigeix el mercat de treball és un dels objectius de la Gran Coalició d'Ocupació Digital, un òrgan que inclou programes com e 'Digital Skills and Jobs' així com una oferta educativa entorn a la programació com habilitat clau pels estudiants més joves com a oportunitat per a "poder crear les seves eines de disseny, sense limitacions imposades per terceres persones" així com per vincular-se amb llocs de treball relacionats.

En aquesta mateixa línia dins les polítiques de capacitació de la UE, amb l'objectiu d'aportar propostes educatives per a la joventud així com evitar la discriminació en línia n'és un exemple el programa Erasmus+. Aquest recurs proporciona al jovent habilitats per fer front al mercat de treball desenvolupant habilitats i capacitats digitals així com dona eines i sensibilitza tant a educadors com a jovent en el tractament de les problemàtiques relacionades amb el ciberbullying i la discriminació en línia.

Igualment per motivar, així com per sensibilitzar en quant a la importància de la inclusió digital, 2 agents destacats en aquest camp impulsats per l'Agenda Digital de la UE són el Digital Champions i el CAPS. El Digital Champions és un certamen en el que es designa una parela de referents, ambaixadors, de cada país de la UE, encarregats de promoure l'evolució digital a la seva zona a través de projectes i propostes. El CAPS té com objectiu de sensibilitzar sobre la innovació social digital a través de diverses plataformes i mitjançant processos hoitzontals col·laboratius per conscienciar sobre problemes de sostenibilitat en diferents àrees.

Un altre de les dimensions tractades per les polítiques de la UE és la dels ciberdrets, dins de la capacitació digital és un àmbit que garanteix el respecte de les llibertats i l'accés als drets bàsics dels ciutadans i ciutadanes digitals.

Finalment per concloure destaquem la nostra responsabilitat com educadores i educadors a contribuir a través de l'educació no formal a capacitar a la ciutadania per assegurar un món més just on tots els ciutadans i ciutadanes estiguin inclosos digitalment per gaudir dels seus drets en igualtat de condicions en la societat del coneixement.

Fonts bibliogràfiques:

Casacuberta, D. (2021): Praxis i polítiques de capacitació digital. [recurs d’aprenentatge] Recuperat de: http://dinamitzacio-social-digital.recursos.uoc.edu/praxis-politiques/

Diario de la Educación (15 maig 2020). Brechas digitales y educación inclusiva durante el Covid19. eldiariodelaeducación.com. Recuperat de: https://eldiariodelaeducacion.com/2020/05/15/debate-brechas-digitales-y-educacion-inclusiva-durante-el-covid19/

Panadero, H; Gómez, S i Luque, S. (2020). Bretxes digitals: noves expressions de les desigualtats. Fundació Ferrer i Guàrdia. Recuperat de: https://www.ferrerguardia.org/download/BRETXADIGITAL2020_CAT.pdf

La personalització d'un PLE. De quina manera ens afecta?

La interpretació de la informació sobre problemes socials rellevants amb la finalitat d'orientar la formació l'acció i el canvi social" és anomenada literacitat crítica (González i Santiesteban, 2020: 44).

Segons la UNESCO la literacitat té a veure amb com ens comuniquem en societat, té a veure amb el coneixement, el llenguatge i la cultural (Ortoll, 2021). Aquest article tracte sobre literacitat.

Avui en dia, la facilitat i la comoditat que aporta l'accés a la informació ha generalitzat l'ús i la presencialitat a les xarxes socials on definim una identitat digital. En aquesta línia hem de tenir molt en compte quina imatge volem mostrar i amb quina ens identifiquem per no deixar-nos emmirallar per les il·lusions de llibertat de l'era digital, tenint en compte que la realitat va molt més enllà de l'aparença que la virtualitat ens vol mostrar. Cal tenir present que la nostra forma de relacionar-nos i compartir la informació ens pot oferir una llibertat i un ús democràtic de drets o viure reclosos en un carreró sense sortida, depèn de l'ús que en fem.

Tant els articles de Dietètica digital com el vídeo d'Eli Pariser ens alerten del perill de l'ús que en fem de les fonts i els productes de la xarxa. Els dos articles i el vídeo esmentats ens recorden de l'ús de les xarxes com a plataformes de mercat on s'utilitzen les nostres dades d'acord amb els seus interessos "generant una bombolla de filtres" que condiciona i limita la informació a la qual tenim accés, tancant-nos únicament en les nostres preferències.

"Facebook estava controlant en quins enllaços feia clic (...) feia clic amb més freqüència als enllaços dels meus amics progressistes, que en els meus amics conservadors. I sense consultar-me un dia va excloure a aquests últims i van desaparèixer, Google també ho fa" (Pariser, 2011).

Pariser fa incís en la importància de poder tenir accés en el contingut dels algoritmes que gestionen la xarxa, per assegurar-nos un sentit de responsabilitat cívica on puguem escollir i decidir què passa i que no en aquests filtres d'una manera democràtica. 

"Per poder avançar necessitem connectar-nos tots junts, necessitem que es presentin noves idees, nova gent i noves perspectives i això no serà possible si ens deixen sols en una web d'un" (Pariser, 2011).

En la mateixa línia, Dietética Central destaca en la importància de no deixar-nos enlluernar pel reflexe de les xarxes les quals, a través de la personalització del contingut, ens poden absorvir en una realitat de la qual no poder sortir convertint-nos en productes.

"La industria digital no pretende educarnos, ensanchando o cuestionando nuestros gustos. Tiende a dar más de lo mismo y consolida rutinas, siempre buscando el beneficio propio" (Quimeras y Mito Digital).

D'aquesta manera els dos autors tracten la tensió que genera el mite digital que per una banda ens demana que siguem flexibles i modelables i tinguem moltes fonts però per altra a través d'aquestes ens coneix més a fons i ens manipula a través d'un monopoli creat a partir dels nostres gustos. 

Finalment destacar la importància de saber discernir d'aquesta suposada llibertat que ens ofereixen les xarxes i utilitzar-se d'una manera més conscient. Donant-li més importància a les relacions reals, parella, família i amics que són les que ofereixen els veritables llaços recíprocs, impedirem que el reflex de la xarxa ens enlluerni amb els llaços virtuals a partir dels quals pretenen fer-nos esclaus per tenir-nos controlat.

"Si asumimos la imagen que nos devuelven, somos rehenes de un espejismo" (Espejos y espejismos digitales).

En definititva, la pesonalització d'un PLE té un preu, doncs compartir la teva informació dóna una imatge de tu que és la que utilitza la xarxa per definir el contingut a partir del qual t'emmirallarà i et tancarà en la seva bombolla de filtres impedint-te veure la realitat tal com és amb tots els seus colors limitant-te únicament a allò que vol que vegis per tenir-te controlat.

Molt d'acord i acabant amb Parisier, poder tenir en compte l'ús dels filtres d'una manera crítica i ser conscient de la forma en com compartim i quina informació compartim digitalment ens permetrà gaudir de la llibertat que aporta la literacitat ans al contrari, qui no en sigui conscient serà exclòs de gran quantitat d'informació del món.

Bibliografia:

González-Monfort, N. y Santiesteban, A. (2020). Alfabetización Crítica para interpretar problemas sociales.

Ortoll, E. (2019). Perspectives de la societat de la informació. UOC.

Pariser, E. (2011). Cuidado con la "burbuja de filtros" en la red. TED. Recuperat el 4 de març de 2022, de: https://www.ted.com/talks/eli_pariser_beware_online_filter_bubbles?language=es

Sampedro, V. (2018, 11 de maig). Espejos y espejismos digitales. Dietética digital libre. Recuperat de: https://dieteticadigital.net/espejos-y-espejismos-digitales

Sampedro, V. (2018, 18 de maig).Quimeras y mito digital. Dietética digital libre. Recuperat de: https://dieteticadigital.net/quimeras-y-mito-digital/

PLE "Entorn Personal d'Aprenentatge" diferents PLE, quina utilitat poden oferir-nos?

Un PLE és un "Entorn Personal d'Aprenentatge", tal com Adell i Castaneda (2010) defineixen: "El conjunt d'eines, fonts d'informació, connexions i activitats que cada persona utilitza de forma asidua per aprendre" (pg 7).

Com veiem la seva utilitat és per aprendre i si anem una mica més enllà ens podem adonar que aquest aprenentatge va més enllà de les aules, és un aprenentatge no formal i complementari, permanent i durant tota la vida.

"Cuando hablamos de TIC resulta inevitable la reflexión sobre cómo dichas tecnologías afectan o inciden en la forma en que las personas aprenden (...) incluye la educación como proceso inherente y permanente en las personas" (Adell i Castaneda, 2010: 2).

"La gran diferencia entre el aprendizaje formal e informal está marcada básicamente por una pared" (Ibidem: 5). O sigui que les TIC ens ofereixen una forma de moure'ns a través de les fonts d'informació més enllà de les parets, de relacionar-nos amb altres persones i de publicar informació aportant la nostra perspectiva contribuint a donar riquesa al món existent. 

Les tecnologies s'han convertit en un fet social, ja no són una opción, ofereixen serveis bàsics i per tant el seu us implica poder gaudir d'una serie de drets de tipus polítics, laborals i econòmics i en conseqüència estar-ne apartats significa viure'n exclòs. 

Avui en dia, situats al s.XXI "Les tecnologies digitals són un fet social i un determinant de la vida moderna que afecta la majoria, si no totes, les àrees de la vida social i en elles mateixes generes noves pràctiques socials, enllaços i relacions" Marre citat per Ortoll (2021).

A través de l'estudi dels PLE podrem veure i compartir l'ús que cada persona en fa de la xarxa "In your workshops participants can draw their personal map regarding their use of the net" White citat per Ortoll (2021).

La clau no està només en consumir tecnologia sinó en pensar i comprometre's amb la tecnologia i la nostra tasca en el món de l'Educació Social passa tal com White fa incís en "Encourage to equipment people to the ability to think and engage and for the TIC".

Existeix una bretxa digital que és una divisoria entre el sector de la població que no pot accedir a les TIC i el que pot accedir-hi, dintre d'aquest últim existeixen també els que no ho fan per manca d'interès, per falta de capacitació o perquè no s'ho poden permetre econòmicament. 

"Una persona està exclosa digitalment quan es veu privada de les oportunitats i els drets derivats de l'ús de les TIC" Ortoll (2021) ho podem veure a la pel·lícula Daniel Black, on la falta de capacitació del protagonista en relació a les TIC li provoca una exclusió fins el punt de perdre la seva vida degut a no poder cobrar una prestació. 

Com veiem avui en dia en la 4a revolució industrial, tenir una capacitació limitada en l'ús de les TIC genera una exclusió i una esquerda digital que pot arribar a portar als marges a la persona impedint-li poder realitzar-se com a ciutadana de drets.

Com hem comentat, la nostra tasca com a professionals de l'educació serà treballar per la inclusió social el que implica centrar-se en una d'aquestes perspectives: la inclusió com a dret o com a perspectiva social. La inclusió com a dret significa afavorir oportunitats per gaudir de l'accés i l'ús de les TIC. Incloure com a perspectiva social implica fomentar la promoció de la cohesió i noves posssibilitats per a la transformació social.

En la imatge trobem 2 PLE diferenciats fets amb MindMeister, el més destable és la bretxa digital que hem comentat en relació al primer, utilitzant bàsicament la xarxa com entreteniment.

Mentre el segon PLE pertany a un estudiant amb necessitat d'estar vinculat a fonts d'accés a continguts i relacionals per poder desenvolupar el seu treball acadèmic, el segon és d'una dona jubilada que pràcticament només utilitza les TIC per comunicar-se amb la seva família i per algunes qüestions domèstiques i entreteniment.

Viky reuneix les 3 condicions principals per l'exclusió tecnològica, primer no s'ho pot permetre, segon té una capacitació força limitada i la suma d'aquests dos motius li genera una falta d'interès. Utilitza el correu de Gmail i el seu accés a la xarxa és per informar-se i seguir alguns coneguts i familiars. Un altre ús que en fa és per les seves aficions, per una banda té configurats uns dosificadors de menjar per alimentar els peixos quan no hi és a casa i per altra mira blogs de bonsais que és una altra de les seves aficions així com de manualitats per seguir l'afició d'una de les seves filles.

Si fos per la Viky no tindria internet, però la té perquè l'Esteve l'ha d'agafar de casa seva, ja que en l'habitació que té llogada no arriba la conexió.

Per altra banda en quant a l'Esteve, té 40 anys i és estudiant d'Educació Social. És immigrant digital, doncs es va vincular a la tecnologia per interès propi i utilitza internet com hem dit per necessitats acadèmiques com per compartir les seves aficions.

Veiem doncs en aquests 2 casos com les fonts d'informació, de consulta, creació i relació són en funció de l'ús que se'n dóna i un PLE no és res més que un reflex de l'accés a les TIC i les possibilitats de coneixement durant tota la vida i estar al marge implica a la persona una exclusió en els seus drets. 

Bibliografia:

Ortoll, E. (2019). Perspectives de la societat de la informació. UOC.

Adell, J. y Castaneda, L. (2010) Los entornos Personales de Aprendizaje (Ples): una nueva manera de entender el aprendizaje en Roig, R.; Fionucci, M. (Eds.): Claves para la investigación en inovación y calidad educativas. La integración de las Tecnologías de la Información y la Comunicación y la Interculturalidad en las aulas. Alcoy, Marfil - Roma TRE Universita degli studi.